
Àrea d'identificació
Codi de referència
Títol
Data(es)
- 2020-03-16 - 2020-05-31 (Creació)
Nivell de descripció
uds
Volum i suport
1 fotografia, color, digital
Àrea de context
Nom del productor
Institució arxivística
Història arxivística
Origen de l'ingrés o de la transferència
Fotografia cedida per P. Rosique (18/06/2020) en el marc de la Campanya #Arxivemlacovid19 (adhesió a la campanya promoguda per l'AAC).
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
Valoració, destrucció i programació
Ingressos
Sistema d'organització
Àrea de condicions d'accés i ús
Condicions d'accés
Condicions de reproducció
Idioma del material
Escriptura dels documents
Nota sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
Àrea de documentació relacionada
Existència i localització dels originals
M:\2019-2020\R2574\PRosique
Existència i localització de reproduccions
Unitats de descripció relacionades
Àrea de notes
Nota
PETITA HISTÒRIA D’11 SETMANES DE COVID19-VOLUNTARIAT A TARADELL
Tot va començar a mitjans de març, alguns veïns de Taradell s’organitzen per poder fabricar, bàsicament cosir, el que van detectar com una primera necessitat, les Mascaretes. Immediatament però, es detecten noves mancances, els xinesos tenen totalment controlada la fabricació d’elements de protecció que lliuren en comptagotes i a preus desorbitats, per tant cal actuar amb urgència per esmenar-ho.
Una enamorada de l’art de cosir a màquina, la Tat, amb el suport incondicional d’en Manel de seguida va accepta el repte de posar-se al capdavant d’aquesta aventura. El primer que fa es emetre un WhatsApp/Ban sobre el que cal fer, l’allau de voluntariosos /es que hi volen participar es extraordinari, motiu pel qual es fa necessari organitzar-se.
D’altra banda, en Prosix, un jubilat, cabell blanc i despistat, que te tot el temps del mon per pensar, també s’adona de la dimensió del problema. Inicia tot un seguit de contactes fins arribar a la Tat. Ràpidament es posen d’acord i decideixen que la Tat donada la seva experiència, organitzarà tot el referent a la fabricació de les peces (cosir, enganxar, ,,,, , en definitiva el que faci falta), i en Prosix, assumirà tot el referent a la logística, es a dir, buscar materials per a la fabricació i organitzar la distribució a domicili de tot el necessari per a la fabricació de les diferents peces mitjançant els Repartidors, evitant així desplaçaments i de retruc contagis.
S’organitzen en dos grups, les Cosidores Voluntàries i les Bates Solidàries. Cada grup fa coses diferents en funció de les necessitats i dels materials disponibles. Tot això té lloc la setmana del 16 al 22 de març, dia en que ja es fa la primera entrega. Inicialment l’objectiu es modest, cobrir les necessitats de Taradell, però la situació es desborda i es fa necessari treballar amb un objectiu més ampli, que finalment abasta des de Manresa, Berga i Ripoll fins a vora mar (Lloret). La mobilitat està molt limitada i es fa necessari trobar algú que s‘encarregui de detectar on hi ha mancances i d’anar-hi a portar-los el material. La incògnita es resol fàcilment, el senyor de les formigues, en Tati, que amb tota la seva bonhomia i el treball i l’experiència acumulada a la Fundació Trueta es converteix en el personatge idoni.
Un contacte a Rubí (Robin Hat, ara reconvertit a Robin Mask) que li ha estat donat a en Prosix, i que gràcies a la intervenció de l’Ajuntament en la persona de la seva Alcaldessa, proporciona material de diferents qualitats, gairebé a dojo, el que permet poder arribar a fabricar 16.000 mascaretes i 1.200 bates. Al mateix temps, tot un seguit d’empreses del municipi (grans i petites), i un nombre important de particulars també hi col·laboren, cadascú dins les seves possibilitats i fent diferents donacions de material divers. No en dono els noms per dos motius: 1.- em sabria greu oblidar-me d’algú 2.- sé del cert que alguns es volen mantenir en l’anonimat. Dues grans empreses de la comarca també proporcionen material plàstic per poder fabricar, sobretot bates en grans quantitats. Alhora, i mentre dura tot aquest enrenou, també es fan crides per aconseguir altres materials com són bosses de deixalles, llençols, tovalloles, màscares de submarinisme, ...., la resposta solidària torna a ser molt notable.
Tot funciona, però les necessitats lluny de minvar, augmenten, per tant cal buscar més materials i nous voluntaris. La segona setmana d’abril s’organitza un tercer grup, el Bates Blaves que es divideix en talladors de peces i talladors de bates i maniguets mitjançant unes plantilles que n’agilitzen el procés. Posteriorment tot aquest material es termo-segellat. Aquest grup es diferencia de la resta perquè requereix treballar en tàndem.
Paral·lelament, l’Albert, un avançat en noves tecnologies, entre elles la impressió en 3D, fabrica viseres junt amb en Òscar, en Xevi i en Gerard de Tavèrnoles. a les que l’Àngels, parella de l’Albert i de pas una manetes, hi afegeix una pantalla protectora i una cinta elàstica que permet ajustar-les, convertint-les així en viseres/pantalles facials. L’Albert treballa en xarxa amb altres nous tecnòlegs de diferents contrades, fet que li permet millorar la funcionalitat i la ergonomia de les viseres.
La fabricació d’aquests elements de protecció s’inicia amb un primer prototip per a una farmàcia de Taradell, però ràpidament els hi plouen les sol·licituds, que van des d’altres farmàcies fins a entitats i associacions tant públiques com privades, passant per la Residència Vilademany, personal sanitari de diferents CAPs, Consultoris de Dentistes i Veterinaris, Òptiques, i tot tipus de comerços tant del mateix Taradell com d’altres poblacions, del mon de la restauració i de molts veïns, tant d’aquí com d’altres contrades que busquen sentir-se protegits. El material utilitzat es d’origen vegetal, per tant, ecològic i biodegradable, i s’obté, una vegada vençudes les dificultats inicials per aconseguir-ne, gràcies a les donacions de particulars i alguns comerços locals i forans. En porten entregades 455.
Dins tot aquest enrenou, un especial protagonisme el tenen els Repartidors que presten un servei poc tangible però de gran utilitat. D’una banda, hi participen persones que gràcies al boca-orella s’assabenten del que s’està fent i s’ofereixen, i de l’altre, la Arantxa que gestiona l‘Espai Jove El Puntal i la Laia i la Aina del Consell de Joventut organitzen un grup d’una 30ena de joves voluntaris disposats a cobrir les demandes de serveis que sorgeixin. Concretant, el 70% dels 30 voluntaris han pogut prestar algun dels 192 serveis demandats, entre ells, compra de menjar i medicaments, repartiment de dossiers escolars i de memòria, repartiment de menjar d’un dinar solidari i trucades telefòniques de seguiment a persones grans. Alguns d’ells també actuen com a Repartidors per a altres grups. Els hi ha dona suport l’Ajuntament junt amb Serveis Socials i la Mancomunitat La Plana.
Passen els dies i finalment sembla que la situació poc a poc es tranquil·litza. Amb el des-confinament tothom torna a la feina presencial, els materials gratuïts cada vegada són més difícils de trobar i per descomptat les necessitats es redueixen dràsticament, tot això fa que els diferents grups vagin reduint la seva activitat fins a deixar de funcionar les dues últimes setmanes de maig. Sembla doncs que momentàniament s’ha aguantat l’envit de l’invasor, però tothom resta amatent per si torna.
Es pot dir amb molt d’orgull i com a conclusió, que el millor de tot es que l’esperit de col·laboració i la solidaritat han estat el motor de tanta activitat, i que han deixat un solatge de generositat difícil d’esborrar. Gràcies a tots!.
Suposo que tots estem d’acord en que el realment important de tota aquesta tasca es l’esforç que s’ha fet i la il·lusió que si ha posat. Cada element entregat o acció feta representa un servei fet a algú, una bona part d’ells tangibles i amb forma (mascareta, bata, davantal, ...), la resta intangibles (repartiment, trucada telefònica, ...), parlem per tant de serveis prestats.
Ens podem preguntar, quin valor te cada un d’aquests serveis prestats?, la resposta es clara, ni més ni menys el que li hagi donat cada una de les persones que l’haurà utilitzat. Intueixo que la seva suma, si se li pogués donar valor, ens portaria a fregar de l’infinit.
No podem oblidar que al darrera del voluntariat també hi ha el bon veïnatge, l’estimació, l’amistat, la companyonia, .... , que cadascú de nosaltres ha donat o a rebut dels veïns, familiars, amics, companys, .... , de ben segur que íntimament tots ho agraïm i valorem en la seva justa mida.
Malgrat que els números no aporten cap valor a tota la feina feta si que ens donen perspectiva a la dimensió del que s’ha fet, per això ho he intentat resumir en 4 taules que venen acompanyades d’un petit recordatori gràfic.
Resum del material realitzat:
Grup de Voluntàries Cosidores:
- Mascaretes normals: 12.576
- Mascaretes infantils: 460
- Mascaretes sords-muts: 50
- Davantals: 5.960
- Gorres quirúrgiques: 1.114
- Peücs: 3.880
- Turbants: 92
- Bates de roba: 25
Grup de Bates solidàries:
- Bates grogues: 4.448
- Bates taronges: 37
- Bates de plàstic: 3.710
- Bates primavera: 690
- Bates blaves: 6.713
- Maniguets: 14.830
Impressió a 3D: - Viseres/ Pantalles facials: 455
Total de persones col·laboradors/ voluntaris:
- Cosidores voluntàries: 40
- Bates solidàries: 26
- Voluntaris repartidors: 11
- Bates blaves: 25
- Impressió a 3D: 4
- Voluntaris joves: 33
Pau Rosique
Identificador(s) altenatiu
Punts d'accés
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per autoritat
Punts d'accés de gènere
Àrea de control de la descripció
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat d'elaboració
Nivell de detall
Dates de creació revisió eliminació
Idioma(es)
- català
Escriptura(es)
Fonts
Nota de l'arxiver
Descrita per NPP (SGDAiR. UVic-UCC, juny 2020)
metadades de Imatge digital
Nom del fitxer
R2574-90.jpg
Latitud
Longitud
Tipus de suport
Imatge
tipus Mime
image/jpeg