Estic aïllada en una habitació amb lavabo des de fa 7 dies per febre i pneumònia bilateral esperant els resultats del PCR i de moment hem d'estar aïllats. Veig els meus fills al matí i a la nit ventilant l’habitació abans però és el moment que més esperem.

Text de Laia Martínez Espinal (28 de maig de 2020).
Des del dia 12 de març ens vam confinar a casa el meu home, els meus dos fills (un d'ells de 4 anys i amb "una motxilla" de bronquitis i pneumònies que arrosseguem de sempre i que feia una setmana ja havíem hagut d'estar amb ell a casa durant 7 dies per una bronquitis forta i amb la meva mare, una dona operada del cor amb antecedents d’insuficiència respiratòria i altament medicada i controlada. Així que molt conscients vam decidir que sortiríem exclusivament a buscar medicaments i aliments necessàries el mínim de vegades possibles.
En un mes vam sortir dues vegades: la primera el meu company per fer la compra (amb mascareta, guants) i desinfectant la roba i sabates a 60 graus, amb dutxa i neteja de tots els productes amb una solució d'aigua i lleixiu. La segona jo, per anar a la farmàcia a buscar la medicació de la mare, vigilant exactament igual per evitar que el virus arribés a casa i pogués posar en perill la salut de la mare i del meu fill petit.
Al cap de 7 dies de la meva sortida, vaig començar amb febre. Vaig trucar al CAP i em van indicar paracetamol i que no sortís de casa. Aïllament en una habitació amb lavabo i mesures d'higiene i de confinament per evitar que contagiés a la resta de la família. Per a mi, va ser el més dur, no poder veure als meus fills que em reclamaven a l'altre cantó de la porta, espantats, perquè com jo, no saps cap a on derivarà tot plegat. Als matins i al vespre ens "regalàvem" el nostre moment, ens veiem i parlàvem a uns 4 metres de distància. No ens podíem fer petons ni abraçades i això per ells era molt
pesat. Amb els dies ens hi vam anar acostumant, els explicava que era temporal, i que com millor ho féssim, abans podríem abraçar-nos. Al quart dia de febre vam enviar a ma mare al seu piset (per més seguretat) per evitar que pogués contagiar-se en el cas que jo fos positiva en Covid-19.
El 6è dia de febre em van fer una placa de Tòrax i va sortir que tenia
pneumònia bilateral, i com que m'havien mirat l'oxigen i estava justa em van enviar a urgències. A l'hospital em van acollir amb molt respecte i cura, em vaig sentir molt acompanyada i cuidada, cosa que vaig agrair perquè en aquests moments et sents sola i t’envaeix la incertesa i la por, també l'enyorança amb els fills perquè saps que no ho estan passant bé. Em van fer totes les proves (inclosa PCR) que van necessitar i finalment em van posar l'antibiòtic per la via i vaig iniciar la medicació de hidroxicloroquina actuant com si fos positiva en coronavirus.
Em van enviar a casa per seguir el repòs i medicació i a seguir confinada a l'habitació amb lavabo. A cap d'uns dies ja millorava, m'havia marxat la febre i el resultat de la PCR va ser Negatiu, tot i que em van dir que actués com si fos positiu, per la qual cosa, durant dues setmanes no va sortir ningú de casa (ni la meva mare del seu pis). Gràcies a la borsa de voluntaris del poble de Taradell, vam poder tenir medicaments de la farmàcia i vam poder fer la compra via missatges al WhatsApp al Bon Àrea que va oferir el servei a domicili. Estic mooolt i molt agraïda a tot el poble, a les doctores del CAP, a
la farmàcia, a les botigues que van oferir el servei a domicili, a la borsa de voluntaris i a tot l'equip de l’Hospital de Vic, i a tothom que em pugui descuidar!
Entre tots ens en sortirem. Una abraçada immensa a tots aquells/es que han perdut algun/s familiars per culpa d'aquest maleït virus, i a tots aquells que estan lluitant perquè tot plegat acabi aviat.